Mercè Rodoreda: jardins, insectes, màgia i simbolisme vegetal
Descripción
En la narrativa i la poesia de Mercè Rodoreda, les flors, els arbres i els jardins no funcionen com un teló de fons, sinó com a autèntics nuclis simbòlics de l’experiència humana. En aquest curs, coneixerem algunes espècies vegetals, especialment abundants i recurrents al llarg de l’obra de l’autora.
L’escriptura de Mercè Rodoreda converteix el món natural en un llenguatge paral·lel, que ens permet reconfigurar per complet la nostra mirada sobre altres territoris vivents, amb les seves lògiques vitals i alhora enigmàtiques.
Indagarem en aquesta constel·lació simbòlica al llarg de la seva obra, sobretot en obres com ara Viatges i flors; Quanta, quanta guerra… i La mort i la primavera, que despleguen un imaginari profundament marcat per l’esoterisme, els paisatges inquietants i les forces invisibles. Explorarem com les atmosferes oníriques i gairebé irreals que impregnen aquests textos funcionen com una forma de resistència estètica i política que interpel·la la realitat des d’un gir al·legòric. Descobrirem territoris plens d’estranyesa, misteri i faules fosques on batega la memòria del feixisme i una crítica punyent al control del cos i de la paraula.
Finalment, ens detindrem en la Rodoreda lectora i traductora de Maurice Maeterlinck (autor d’assajos científic-poètics com ara La vida de les abelles, La intel·ligència de les flors, etc.), i aquest nou accés a una sensibilitat simbolista i contemplativa envers plantes i animals.
Imatge: Mercè Rodoreda | Arxiu Vilallonga
Programa
1. Simbolisme vegetal a les diferents etapes literàries de Mercè Rodoreda
2. Esoterisme i paratges misteriosos a l’última narrativa de Rodoreda (els llibres escrits a El Senyal Vell, la casa de Romanyà de la Selva): Viatges i flors; Quanta, quanta guerra; La Mort i la primavera, i la darrera escriptura de Mirall trencat.
3. Dimensió simbòlica dels insectes: Rodoreda, traductora de La vida de les abelles de Maurice Maeterlinck (del mateix autor, també en va traduir L’ocell blau) i la seva connexió amb el simbolisme literari, que veu als mons naturals una dimensió filosòfica i mística. Simbologia ancestral dels insectes a La mort i la primavera. La imatge de l’abella furiosa com a autoretrat als seus sonets de l’exili, recollits a Agonia de llum.
Per què apareixen dos preus?
Per a cada curs, existeixen dos preus diferents: el preu normal i el preu de suport. Aquest últim consisteix en un preu una mica més elevat de caràcter opcional, que pots triar si vols col·laborar amb la cooperativa crisi. A crisi intentem ajustar al màxim els preus dels cursos, per a poder arribar al major nombre de persones possible. No obstant això, en alguns casos resulta complicat i poc sostenible dur un curs endavant. La tarifa de suport ens permet ampliar una mica aquest marge, i utilitzar aquest excedent per a donar suport a cursos més vulnerables i evitar haver d’anul·lar-los. Si pots i vols col·laborar amb nosaltres, seleccionant el preu de suport ens ajudaràs a sostenir la nostra cooperativa (sense afany de lucre) i a continuar imaginant maneres de pensar i pensar-nos en comú.
Cita aquest curs si vols fer-lo servir als teus projectes o investigacions
La majoria de cursos que impulsem des de crisi formen part de les nostres pròpies recerques personals. A vegades els continguts d’un curs acaben transformant-se en un article o llibre; unes altres, són simplement temes que ens ve de gust estudiar i posar en comú. Des de crisi creiem que el fet de compartir aquests continguts ja és una manera de fer-los públics. Així i tot, a vegades ens trobem amb la desagradable sorpresa de veure els continguts d’un curs en xarxes socials, pòdcasts, articles, llibres, TFG, TFM i altres recerques sense que s’esmenti el curs ni la persona que l’ha impartit. Per aquest motiu, et demanem que si vols compartir, ampliar o continuar algunes de les línies de recerca que sorgeixen en els cursos, citis la procedència o la font d’influència, tal com ho faries amb un llibre o article. N’hi ha prou amb esmentar el títol del curs, la persona que l’ha impartit i el lloc on ha tingut lloc: crisi | espai de pensament crític
Creiem en el poder de la cita, no com una manera d’apel·lar a una autoritat, sinó com un mode de seguir els camins que transiten les idees, les referències i el pensament. Citar, com diu Sara Ahmed a Viure una vida feminista «és el mode de reconèixer el nostre deute amb els qui ens van precedir i ens van ajudar a trobar el nostre camí. (…) Les cites poden ser maons feministes: són els materials mitjançant els quals, des dels quals, fem les nostres llars.» Construïm aquesta llar fent memòria feminista. Citar és una manera de reconèixer als qui ens acompanyen en el camí del pensament, i de continuar dialogant amb ellis.
Nosaltres, per la nostra part, ens comprometem a citar les referències amb les quals construïm els nostres cursos, així com les idees que sorgeixen en l’espontaneïtat d’una conversa o en la intervenció d’algun curs. Us agraïm molt la vostra comprensió i la voluntat de continuar teixint xarxes de coneixement comú.
Profesorxs:
Reserva tu plaza
Puedes pagarlo de forma fraccionada si te resulta más cómodo.
Escríbenos a: hola@crisicoop.org