Misticisme i dissidència femenina a l’Europa medieval

Al llarg de l’Època Medieval a Europa hi hagueren dones il·luminades pel saber diví. Hildegarda de Bingen  és, potser, la més coneguda, però n’hi va haver moltes més. Fruit d’una gran necessitat, aquestes dones  van compartir i revelar veritats profètiques i visions ocultes per a la resta. Moltes van elaborar relats  originals que interpel·laven directament les estructures polítiques patriarcals de l’Església i dels poders  civils. Gràcies al seu carisma van ser reconegudes per les seves comunitats, convertint-se en conselleres i  mares espirituals, desplaçant, moltes vegades, els confessors homes, capellans i frares de la mediació  espiritual. Moltes van escriure les seves experiències, d’altres van viatjar, van fundar escoles, hospitals i  comunitats de dones. Algunes van ser perseguides i condemnades. 

En aquest curs aprofundirem en el sentit polític i transformador de la pràctica mística de les dones en  temps medievals, en la qual el cos és sempre el centre. 

Algunes de les místiques i beguines que comentarem: Elisabet Cifre, Margery Kempe, Juliana de Norwich,  Clara de Montefalco, Catalina Tomàs, Magdalena de la Creu, Agnes Blannbekin, Cristina l’Admirable,  Margarida de Città di Castelo, Margarita Porete.