Quanta, quanta guerra…

Els temps en els que vivim estan plens de violències, i la seva màxima expressió és la guerra que veiem a les nostres pantalles dia rere dia. La guerra està a tot arreu. Sembla no acabar mai, especialment a certs racons del món, com és el castigat Pròxim Orient.

Barbara Kruger va escriure “el teu cos és un camp de batalla” el 1989, resumint en vuit paraules l’experiència de les dones en les guerres. Els relats oficials sobre les guerres que han marcat la Història mai han estat els d’elles, tot i que elles han estat allà. Sovint allunyades del camp de batalla, les dones solen ser les principals víctimes de la violència. No només són els seus cossos els que la pateixen, en forma de mort, amputació i violacions, sinó que també ataca els seus afectes, tot allò que no és físic. La violència fa trontollar l’amor, l’amistat, la família, el futur i el temps. Aquests elements gairebé no apareixen ni en les experiències històriques que ens arriben de la guerra, plenes de camaraderia i patriotisme amb rostres masculins, ni en els actuals testimonis, reduïts a xifres i tragèdies.

Amb aquest curs pretenem recuperar les veus de dones i deixar que siguin elles les que ens narrin aquests espais de suspensió de la vida que són els conflictes armats. Però també volem aturar-nos en el moment present per atendre l’experiència de les dones en els conflictes actuals a través de la primera persona. Viatjarem juntes al Sud del planeta, fent una llarga parada al Pròxim Orient, passant per Rússia, o per l’Àfrica, encara que potser fem alguna escala a Europa. També reivindicarem l’amistat, la sororitat, la família, el sexe i l’amor sota bombardejos, i el seu desig de futur plasmat en l’escriptura que els va permetre sobreviure, sense oblidar-nos del periodisme, primer esborrany de la Història. 

Imagen: Protests in the Gaza Strip in the early days of the First Intifada in 1987. Efi Sharir / Dan Hadani collection / National Library of Israel / The Pritzker Family National Photography Collection

Amb el suport de: