Trànsfugues de classe: l’escriptura com un ganivet

Passar d’una classe social inferior a una de superior comporta l’acceptació d’uns patrons culturals morals i estètics en contraposició amb els d’origen. La tensió subjectiva que en resulta és sovint la conseqüència d’una multiplicitat de sentiments: la vergonya dels orígens socials o la seva renúncia pública s’expressa sovint a través de la literatura com un dels més importants i de més difícil resolució. Els escriptors i escriptores hi descriuen també el sentiment de traïció i, per tant, la culpa, el deute envers la família, el sentiment perpetu d’inadequació. Hi ha, però, el guany de llibertat i d’afirmació de noves orientacions, inclosa la sexual, que confronten el subjecte amb la construcció de la seva (nova) identitat social, cultural i amorosa.

Aquest breu curs es proposa llegir de prop tres llibres en què els seus protagonistes narren les vicissituds del subjecte confrontat al seu entorn familiar i social, el que el sociòleg francès Pierre Bourdieu va descriure com a «habitus». Dos d’aquests llibres pertanyen a l’anomenada autoficció francesa. El tercer pertany a la narrativa catalana actual. En les tres sessions anirem posant en diàleg totes tres obres. En una primera sessió explorarem la gènesi del concepte «trànsfuga de classe» a la llum de l’obra de Pierre Bourdieu. En aquesta mateixa sessió analitzarem el llibre d’Annie Ernaux, manifestament influenciat per l’obra del sociòleg francès. A la segona sessió analitzarem el text d’Edouard Louis, que es pot considerar com la segona generació d’hereus de Bourdieu. I a la darrera sessió estudiarem la novel·la de Marta Rojals per analitzar-ne els punts de concomitància o divergència amb les obres anteriors.

Imatge: Mary McLeod Bethune, INTERIOR VIEW, SECOND FLOOR, DISPLAY ROOM, ca. 1933