L’últim avortament segur: gestos, espais i objectes d’un imaginari feminista

Els mesos posteriors s’embolcallen en una llum irreal. Em veig pels carrers caminant contínuament. Cada vegada que penso en aquest període, em venen al cap expressions literàries com ara «la travessia de les aparences», «més enllà del bé i del mal», o també «el viatge al fons de la nit». Sempre m’havia semblat que corresponien al que vaig viure i experimentar aleshores, inefable i d’una certa bellesa.
L’esdeveniment, Annie Ernaux

Dos anys després que la Cort Suprema anul·lés el litigi Roe vs Wade, Carmen Winant publica The Last Safe Abortion (2024), un arxiu fotogràfic centrat en els cinquanta anys de legalitat de l’avortament als Estats Units. En aquest llibre, l’artista recull fotografies d’arxius personals, d’organitzacions feministes i de treballadores de les clíniques per a mostrar els processos d’avortament des d’una mirada àmplia que fuig de la culpa, l’assassinat o el càstig. Rostres somrients, festes i balls, paisatges i cels, tallers col·lectius i gestos plens de tendresa modelen, com diria Annie Ernaux, «allò inefable i d’una certa bellesa” amb el desig d’esbossar un imaginari alternatiu de l’avortament. Respectant la tensió entre la opacitat i la transparència, entre el silenci i l’exposició, aquestes imatges ens conviden a imaginar el cos avortista com un de vital, complex i divers que no acaba en el límit marcat per la pell, sinó que s’extén tan lluny com arriba la xarxa de mans solidàries i sorores que el sostenen i l’acompanyen.

En aquest curs analitzarem el treball de Carmen Winant parant atenció en les possibilitats d’una narració articulada exclusivament sobre imatges. Per això, partirem de la lectura del llibre fotogràfic The Last Safe Abortion i l’enriquirem  en la comparació amb altres propostes visuals com On abortion de Laia Abril, fotografies d’arxiu del Centre de Documentació de Ca la Dona, les accions artístiques d’Annie Sprinkle, pel·lícules com Retrato de una mujer en llamas o imatges textuals que poden aparèixer en l’obra d’autores com Audre Lorde, Adrienne Rich, Annie Ernaux o Mónica Ojeda. Com pot la imatge il·luminar allò que durant tant de temps ha escapat del focus? Com respectar el secret fugint de la condemna al silenci? Com pot una visualitat feminista atendre a la subtilesa, al fora de camp, a allò que existeix en el buit?

Imatge:  The Last Safe Abortion, Carmen Winant, MACK- SPBH, 2024