La metamorfosi de les sirenes: missatgeres de l’inframon i monstrues fatals
Descripción
Què amaga el cant seductor de les sirenes, la promesa darrere de la qual els mariners no dubtaven a abismar-se, fins i tot conscients del perill? Per què aquestes criatures híbrides han estat descrites a vegades com unes “despitades suïcides”? En la sessió, estudiarem les mutacions iconogràfiques d’aquests personatges mítics, des de la seva representació com a dones-ocell en l’Antiguitat fins a la de dones-peixos per part de la tradició medieval, examinant per a això tant fonts literàries com visuals. Explorarem, gràcies a la connotació funerària i oracular que posseïen les sirenes en els seus inicis, l’associació entre feminitat i mort, així com la versió moralitzada que es gesta amb el cristianisme, on se’ns presenten com a dones lliurades a la luxúria, sota el tòpic de les sirenes temptadores.
Encara presents en el nostre imaginari gràcies a la força del conte popular, la imatge de les sirenes sembla haver sofert una progressiva frivolització. Amb l’objectiu de crear un contrarrelat, reivindicarem el potencial emancipador del seu caràcter monstruós, i buscarem reinterpretacions contemporànies que els atorguin una major capacitat d’acció i resignifiquin el seu poder d’atracció, complicant-les. Per a això, efectuarem un breu recorregut per algunes de les propostes d’artistes que han treballat sobre les figures mítiques de les sirenes, com Kiki Smith, Leonora Carrington, Paula Rego i Petra Collins.
Imatge: Ulises i les sirenes, Herbert James Draper, c. 1909 (detall)
Amb el suport de:
Programa
1. Metamorfosis iconogràfiques en l’Antiguitat grecoromana i l’edat mitjana. De criatures d’ultratomba a emblemes de l’erotisme i la fatalitat.
2. Feminismes monstruosos. Més enllà del “hi havia una vegada”: reinterpretacions contemporànies de les sirenes.
Lectures
Canto XII de la Odisea, Homero, edición de Carlos García Gual.
Canto IV de las Argonáuticas, Apolonio de Rodas, edición de Máximo Brioso Sánchez.
“El silencio de las sirenas”, Franz Kafka.
“Siren song” en Selected Poems: 1965-1975, Margaret Atwood.
Bibliografía
Balza, I. “Tras los monstruos de la biopolítica” en Dilemata, (12), 27–46.
Belmonte, M. El murmullo del agua. Fuentes, jardines y divinidades acuáticas.
Borges, J. L. El libro de los seres imaginarios.
Bornay, E. Las hijas de Lilith.
Brioso Sánchez, M. “Las sirenas en la épica griega: de Homero a las Argonaúticas
órficas”, en Habis (43), 7-25.
Casas, A., y Roas, D. (Eds.). Las mil caras del monstruo.
Collins, P., y Demie, A. Fairy Tales.
Elvira Barba, M. A. Arte y mito. Manual de iconografía clásica.
García Gual, C. Sirenas: seducciones y metamorfosis.
Llurba, A., Érase otra vez: cuentos de hadas contemporáneos.
Pedraza, P. La bella, enigma y pesadilla: (esfinge, medusa, pantera).
¿Qué es el precio de apoyo?
Para cada curso, existen dos precios: el precio normal y el precio de apoyo. Este último consiste en un precio un poco más elevado de carácter opcional, que puedes escoger si quieres colaborar con crisi. En crisi intentamos ajustar al máximo los precios de los cursos, para poder llegar al mayor número de personas posible. Sin embargo, en algunos casos resulta complicado y poco sostenible llevar un curso adelante. La tarifa de apoyo nos permite ampliar un poco ese margen, y utilizar el excedente para apoyar cursos más vulnerables y evitar tener que anularlos.
Si puedes y quieres colaborar con nosotras, seleccionando el precio de apoyo nos ayudarás a sostener nuestra cooperativa (autogestionada y sin ánimo de lucro) y a que sigamos imaginando formas de pensar y pensarnos en común
Profesorxs:
Reserva tu plaza
Puedes pagarlo de forma fraccionada si te resulta más cómodo.
Escríbenos a: hola@crisicoop.org