#MeToo, #Cuéntalo: denunciar la violència sexual a les xarxes socials

Descripción

Actualment, és innegable que ens trobem davant d’un canvi en el tractament de les violències sexistes. Des del llenguatge amb el que ens fem càrrec d’aquestes experiències, passant per l’extensió mediàtica i global de certs casos fins a l’escolta sorora i feminista que s’arriba a manifestar entre amigues, familiars, o desconegudes a les xarxes socials.

Per lluitar contra l’entesa generalitzada que veu aquest canvi com a un simple fenomen mediàtic de naturalesa viral, aquest curs pretén detallar les arrels del #MeToo i altres hashtags feministes actuals en els espais d’escolta que històricament el feminisme ha forjat, com els grups d’autoconsciència dels anys setanta. Per entendre com la presa de la paraula femenina i l’escolta feminista ha mutat des de llavors fins a la nostra actualitat, un context on cada vegada més les plataformes digitals apareixen com un espai idoni per articular les experiències de violència sexista quotidiana, el curs reflexionarà sobre els següents punts:

  • Anar més enllà de la denuncia legal: la visibilització de les violències a les xarxes com a forma de reparació.
  • Les xarxes com a arxius de denúncia col·lectiva i l’escolta feminista.
  • No publiquis el meu nom: els avantatges de l’anonimat.
  • Les xarxes són per totis? Quines veus compten? 
  • Caça de bruixes? El panorama de la cancel·lació, #NotAllMen o la denuncia transformada en difamació.
  • Són les plataformes digitals espais horitzontals i segurs? Discursos d’odi i ciberassetjament

Aquestes qüestions seran tractades amb cura, responsabilitat i esperit crític.

Imatge:  Hashtag #MeToo, Wolfmann, Creative Commons

Amb el suport de:

Referències

Sara Ahmed, 2024. Denuncia! El activismo de la queja frente a la violència institucional. Caja negra.
Giti Chandra i Irma Erlingsdóttir, 2021. The Routledge Handbook of The Politics of the #MeToo Movement. Routledge.
Cristina Fallarás, 2019. Ahora contamos nosotras. #Cuéntalo una memoria col·lectiva de la violencia. Anagrama.
Cristina Fallarás, 2024. No publiques mi nombre. Testimonios contra la violència sexual. Siglo XXI.
Alison Philipps, 2021. Me Not You. The Trouble with Mainstream Feminism. Manchester University Press.
Kharoll-Ann Souffrant, 2022. Le Privilège de dénoncer. Les éditions du remue ménage.

Profesorxs:

Elisenda Díaz Garcés
Graduada en Estudis Literaris a la Universitat de Barcelona i Màster d’Estudis de Cinema i Audiovisual Contemporani a la Universitat Pompeu Fabra. Actualment, Elisenda Díaz és doctoranda a l’àrea de Teoria literària de la Universitat Autònoma de Barcelona i forma part del grup de recerca Cos i textualitat. La seva tesi rastreja el relat dels abusos sexuals que ha pogut sorgir en els discursos biogràfics -fílmics i literaris- sobre les estrelles de cinema del Hollywood clàssic. Els seus interessos de recerca són les actrius, la sexualització a la pantalla, el relat de la violència sexual i el moviment del #MeToo.

Reserva tu plaza

De 18:30 a 20:30
Dijous 20 de març
Con Elisenda Díaz Garcés

Puedes pagarlo de forma fraccionada si te resulta más cómodo.

Escríbenos a: hola@crisicoop.org
Carrito de compra
Scroll al inicio